Remigi Redós

 Remei, reina,

Em retiro. El teu rei rebutja reconstruir el reialme on residíem. Renuncio –ja
sense reticències– al repte de recuperar-te i de recuperar-nos. No hem resolt els
renous per restablir la relació, o el reducte regressiu que en resta. S'ha refredat ja
massa i se n'ha rescindit el rèdit. Els recessos que reclamares i a què vam
recórrer... mai reeixiren. I recauríem en repulses reiteradament, si els reeditéssim.
Ja cap respir no ho redreça!
Reclamava respostes i rebia reprovacions! Redéu!, per això em rendeixo. I
no remolejo, ni aquest relat respon a cap rebequeria ni ve revestit d'un prec de
readmissió, amb regust de represa o de retorn. No. No he rebut ni el recolzament
ni la rectitud requerida. No he reclamat mai reverències ni recompenses, però sí
respecte. Una relació requereix respecte. I has de reconèixer que me l'has anat
restringint. Fins a reduir-lo a res. I em repugna! Repara que el nostre refugi ja em
repel·leix! Sí, és així; ben revelador: em resulta relativament reprensiu, com
relíquies que rememoren records remots ja rebullits.
Potser reivindiques respostes tu, ara? Ets retorçadament recargolada,
regurgitant un reguitzell de retrets d'uns referents que ja ni recordava... I
rescabalant renecs sense recança! I per rematar-ho, recol·lecto renuncis recents
que em revelen reiteració. Renoi! Em reca que no recapacitessis i reaccionessis
regalant-me més receptivitat. Però em sé rebec, també. I no et recrimino que no et retractis; no. És requisitori repartir-nos les responsabilitats. Sense rebombori;
sense un sol reprotx.
La reflexió i la responsabilitat em refermen en la requesta a què em referia.

( 1

Res rebrotarà per molt que es regui; s'ha ressecat ja massa. Cap regada la
reviscolarà, tan remagrida. I la recapitulació em recomana realisme: la
reconciliació ja no és al repertori. Ja renego d'uns rescats resolutoris que sempre
han resultat recaigudes redundants. No me'n refio. Remar amb aquest rèquiem de
rerefons... ens faria recaure, per molt que resis! Per això avui rebutjo recomençar i reubicar-nos de nou a la resclosa, retinguts. Lluny del relliscall, hem de ressorgir d'una reserva que ja hem rebentat repetidament. Renovem-nos!
La relació ja no és reversible ni es pot reconduir. Renyits, o amb recels
recíprocs, mai reeixiria. Ni reanimant-la o recalçant-la. No hi ha recepta per
rebobinar i refer-la. Massa retalls per recosir! I recuso, també, el recurs de
recular: no es recuperen recomanacions refutades... com no es redrecen els
reflexos que es reboten. Per això em reafirmo en la renúncia. Per resumir: he de
recórrer a un repudi en tota regla.
No obstant, recomano –amb resguard!– que renunciem a renys que reobrin
recels. Releguem revenges revolucionàries que ens rebregarien per a res.
Rendim-nos a recer del rebombori. Sense represàlies ni ressentiment. Reposem i,
més relaxats, revisem què recullo i què no; però resisteix-te a rebatre, siusplau.
Reprenguem les respectives regnes, reedificant una remuntada que ens refaci, i
no amb reserves recalcitrants sinó recreant-nos en la revifalla. Perquè haurem de
reinventar-nos; és requisit recurrent per als dos. Tant rellevant com restaurador; i
ens reconfortarà. Amb resiliència –i sense reprimir-se ni renunciar a res– ens
refarem aviat d'aquest retrocés, redibuixant una regeneració que, de retruc, ens
refaci. Tot revindrà! Serà com rebaixar les rebaixes: ens recuperarem i, de rebot,
la nova resplendor encara ens rejovenirà!
El teu reu... es redimeix! A reveure!

Remigi