Blanca Selene

Estimat,

No em busquis. No em trobaràs, he fugit!
Ja en tinc prou!

Ets un egoista, insensible. Només penses amb tu i en el teu plaer. No em tens en
compte per res. No penses en mi ni en les meves necessitats. No em respectes. Saps que soc delicada o ho hauries de saber. I m’hauries de cuidar.

Em fas l’amor amb els anells, amb el braçalet, amb el rellotge posat. Et refregues
contra mi amb aquesta cadena d’or que portes amb la creu penjada. I em toques amb les ungles llargues. M’has deixat la pell plena d’esgarrapades. Utilitzes vaselina, m’has posat oli d’oliva com si fos una amanida, o mantega com a una torrada. I saps que em perjudica la pell, que només tolero lubricants a base d’aigua. Me l’has socarrimada amb la teva romàntica mania de fer-me l’amor ran de la llar de foc. I això ja no es pot arreglar. No aguanto temperatures tan altes. I a més, tinc els cabells fets un fàstic de l’escalfor de l’assecador! Em turmentes posant-me vestits ajustats amb mànigues estretes i sabates que no passen. Em cenyeixes els cinturons fins a l’impossible i em poses lligacames que m’estrenyen les cuixes, deixant-me tot el cos ple de bonys i de marques. I amb el cuir que destenyeix m’han quedat aquestes taques negres que sembla que tingui gangrena.
M’aixafes les pestanyes quan em poses de bocaterrosa. Me les has deixat completament rebregades. M’has foradat un pit amb les teves mossegades. M’has trencat i enganxat les ungles i els dits dels peus i de les mans cinquanta vegades. M’hauries d’haver rentat a fons després de cada ús. En el kit de la capsa hi havia una pistola d’aigua i una escombreta de cotó per eixugar-me.

 

M’has destrossat la pell, el cabell, les pestanyes, els dits, les ungles, la figura, la
vida! Ara, qui em voldria? M’has deixat inservible! Estic per llançar.

Et repeteixo, no em busquis, no em trobaràs. Quan et despertis i llegeixis aquesta
carta jo ja seré morta.

No puc fer altra cosa que suïcidar-me. És la meva única solució. La meva mort més
digna. De la manera que ets, no hauries tardat gaire a deixar-me tirada a la cuneta de qualsevol carretera. Hauria acabat desmembrada, tota jo feta a trossos, una cama per aquí, el cap per allà, un braç, la cabellera, la meva bonica cabellera!, empastifant un camí, la vora d’un riu, el mar, una platja idíl·lica.

Em tiro al contenidor groc! Ja ho saps, o potser encara no te n’has assabentat, ets
un inconscient, un irresponsable, no soc biodegradable. I no em vull quedar contaminant el planeta tota l’eternitat.

Fins mai!
Gigí
Blanca Selene