Lliurament del premi del Certamen Literari.

El dia 31 de març va finalitzar el termini de presentació dels treballs que concorrien al Certamen Literari “Cartes de Desamor”. En aquesta edició van arribar 59 cartes, 27 en català i 32 en castellà.

Podem destacar que enguany la procedència dels treballs no ha traspassat fronteres i constatem que hi ha hagut una major participació de gent de Lleida.

El jurat format per Ana M. Basanta, Anna Gairí, M. Salomé Ribes, Marta Sampietro i Roser Trepat, es va reunir el dia 10 de juny per deliberar i triar els/les guanyadors/res.

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc a Lleida el dia 17 de juny durant el transcurs d’un sopar literari al Restaurant Sisco. Al sopar van assistir-hi la guanyadora del premi en català, Gemma Ordóñez, el president d’ORVEPARD, Armengol Tolsà, el president de la Fundació del Barri de Pardinyes Jacinto Pernia, el president de la Comissió de Cultura, Xavier Fuixench, i el jurat del Certamen, així com d’altres membres de la Junta de l’Associació de Veïns i del barri.

El jurat va decidir que quedaria com a guanyadora en llengua catalana Les coses clares, de Gemma Ordóñez Casals, de Barcelona. El jurat va valorar el fet que la protagonista, no acostumada a escriure cartes, utilitza el poder de les paraules per explicar una sèrie de situacions viscudes amb un discurs espontani i aparentment caòtic, a partir del qual adopta una actitud de convenciment que xoca amb la informació que dóna realment al receptor de la missiva.

Gemma Ordóñez Casals va néixer el 16 de gener de 1984 a Barcelona i és animadora sociocultural, Té una extensa formació literària que inclou diversos tallers d’escriptura creativa i cursos de narrativa. Ha estat guardonada amb més de una desena de premis de poesia i de narrativa curta entre els quals podem destacar:

2003: 1r premi de narrativa en llengua castellana del XIV Concurs Literari d’Instituts d’Ensenyament Secundari de Sant Boi de Llobregat.

2009: 1r Premi del I Premi de Narrativa Breu de Santa Coloma de Farners amb el conte La rosa indultada.

2010: finalista del X Premi de Relats Breus per a Dones de Sant Joan Despí amb el conte Un anhel de vida.

2010: 2n Accèssit del XXXII Premi Gabriel Ferrater de Poesia per a Joves Escriptors convocat per Òmnium Cultural del Baix Camp, amb el recull de poemes Les branques de l’heura.

Segons ella mateixa:

“Pretendre explicar per què escric seria racionalitzar quelcom que vull irracional. No puc dir sense que em soni estrany que escric per a mostrar un determinat sentiment, o que ho faig per a mostrar la realitat des d’una nova perspectiva. No ho puc dir perquè és tot això i no és res en concret. Escriure és una necessitat (això sí que ho puc dir) que l’he anat educant al llarg del temps. D’una manera inconscient, intuïtiva, a través dels versos de Maria Mercè Marçal, de Montserrat Abelló... A través de les paraules dites amb tanta traça de Montserrat Roig i també de Mercè Rodoreda. I de tants i tants d’altres, de tots aquells que m’han agradat, però també dels que no (perquè escriure implica saber també què és allò que no es vol escriure). I així, a poc a poc, m’he anat entortolligant en un garbuix de paraules i m’hi he anat fent un raconet càlid i confortable. I ara, d’aquest racó, ja no en sabria sortir.”

I en llengua castellana va resultar guanyadora Maria del Carmen Fernández Pérez, de Vitòria, amb una carta que portava per títol El desamor en mi dieta. En paraules del jurat, es tracta d’una carta molt original tant en el tractament del tema del desamor en una relació paternofilial com en el paral·lelisme que es fa amb un aspecte tan quotidià com el tipus d’alimentació del protagonista.

Carmen Fernández Pérez ens explica: “Soy una abuela de setenta años que adora a su familia, lee y escribe y así en la etapa final de la vida, he encontrado el placer de saborear la frase adecuada, la palabra que llega o la ocurrencia que redondea un final inesperado. Me inicié en el sorprendente mundo de la Literatura en el año 2002 a raíz de mi jubilación anticipada. Varios cursos en talleres de escritura creativa moldearon mi afición por inventar y contar historias. Durante este periplo he participado en varios certámenes literarios de cuyo resultado me siento satisfecha, pues han sido más de cuarenta los premios obtenidos entre relatos y poesía. Aunque de vocación tardía, una vez liberada de mis cargas laborales que nada tenían que ver con el mundo de las letras —mi trabajo ha sido auxiliar de geriatría— dedico parte de mi tiempo libre al apasionante mundo de la escritura.

Me enteré del concurso por Internet y es la segunda vez que participo en Lleida.

Adicta a la lectura me considero una enamorada de las letras y sus posibilidades.”